Els membres de l’ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió) Rosa Martínez (Antropòloga i doctoranda en sociologia) i Víctor Albert (Politòleg i doctorant en sociologia), ambdós experts en temes islàmics, aporten el punt de vista sociològic al conflicte de l’obertura de mesquites a Catalunya
fotografía d'Aitor Fernández de la Mesquita Blava, Istanbul
Com s’explica des del punt de vista sociològic que l’arribada de població islàmica provoqui malestar en una societat teòricament “des-cristianitzada”?
Víctor: - Hi ha un xoc perquè es veu com emergeix una religió que ha estat històricament estigmatitzada. Des de la reconquesta fins a la Guerra Civil. L’Islam sempre ha representat “l’altre”. El pes de la història és molt important, però també s’ha de mirar el context internacional. L’època d’arribada massiva de musulmans a Espanya va coincidir amb les guerres d’Orient Mitjà, el conflicte Israel-Palestina i el terrorisme internacional. Sobretot a partir del 2001.
També afecten altres factors. Com tu deies, vivim en un territori des-cristianitzat però la religió cristiana segueix tenint un rol hegemònic. Podriem dir que l’església catòlica ha perdut gran part del seu referent com a religió però segueix sent una gran referència cultural i social.
Rosa: - Parlant del que deies sobre la des-cristianització. Jo crec que per part d’un sector d’aquesta població des-cristianitzada s’espera que els immigrants que venen també passin per aquest procés i es des-islamitzin. Per això es crea el xoc.
Remarcant el que deia en Víctor sobre el pes de la història. Es possible que un conflicte històric com la rivalitat CRISTIANISME-ISLAM segueixi vigent avui dia?
Víctor: - Sí. Òbviament adopta formes diferents durant els anys, però sí. Des de les ciències socials no podem dir que la islamofòbia que hi ha ara és la mateixa que hi havia el 1492, quan s’expulsen els musulmans de la Península Ibèrica. Però el que sí que és cert és que aquest rebuig a l’islam es va perpetuant durant el temps. També podem mirar moltes expressions col·loquials que ens ensenyen aquesta persistència en el temps del rebuig al musulmà: “No hay moros en la costa”, “Pillar una turca”...
Rosa: - En comparació amb altres països europeus, el que és interessant veure és que, en cas espanyol, el que es perpetua és això, lo pejoratiu. En canvi no es té en compte la gran herència cultural que deixa l’Islam. Per exemple, a Andalusia hi ha hagut conflictes contra l’obertura de mesquites, però després quan es rep una personalitat important com Barack Obama se’l porta a l’Alcázar de Sevilla.
Hem oblidat que l’Islam és una part molt gran de la riquesa cultural espanyola. A nivell turístic s’explota molt. Però a nivell social es tendeix a rebutjar.
Es pot veure agreujat un conflicte com el que genera l’obertura d’una Mesquita si el nucli de població on es concentra és més petit?
Víctor: - A l’ISOR tenim l’Avi Astor que ha investigat i té una tesi doctoral sobre aquests temes. El que va trobar és que els conflictes s’havien produït tots a poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona, a l’extraradi. I eren ciutats que es caracteritzaven per una forta segregació urbana i racial. Hi havia un centre urbà ocupat per les classes mitjanes, benestants i, normalment catalanoparlants. I, d’altra banda, tenim un extraradi ocupat per classes treballadores, populars i castellanoparlants. Els conflictes es donaven als barris populars degut a que les classes populars sempre s’han vist desplaçades i infravalorades davant del centre benestant. I amb l’arribada massiva d’immigrants, que a la seva vegada també arriben a aquests barris treballadors, es perpetuava aquest sentiment de desplaçament.
Llavors la gravetat d’un conflicte no estaria directament relacionat amb la dimensió de la ciutat sinó amb la classe social amb la que conviu?
Rosa: - Sí, es un dels factors que ell identificava, s’ha de tenir en compte. Sí que pot haver un rebuig religiós i cultural. La islamofóbia existeix. Però per analitzar aquests conflictes s’ha de tenir una visió global. S’ha de tenir en compte cada cas en concret, s’ha de conèixer la situació local i la localització urbana, que també afecta.
Víctor: - En quant a la importància del tamany. El que sí que és significatiu és el cas de la Prosperitat, a Nou Barris. Aquest ha estat el primer cas de rebuig a una Mesquita dins de Barcelona. Fins el moment tots els casos s’havien produït fora, i fixa’t que a Barcelona tenim més de 30 mesquites. Cap d’elles havia desencadenat cap mena d’incident excepte aquesta última, la de la Prosperitat, amb els incidents de l’any passat.
És possible que el tamany de la ciutat importi, però a l’equació entren molts més factors. En el cas de Barcelona, l’Ajuntament sempre ha estat molt més proactiu que altres municipis en la gestió de la llibertat religiosa.
Rosa: - És molt important també el lloc on s’instal·la la mesquita. Hi ha hagut molts casos on els ajuntaments han resolt les situacions enviant els oratoris a polígons industrials. Això no crea conflicte veïnal. Depèn molt d’on es vulgui l’oratori. Tenim l’exemple del Carrer Japó de Barcelona, una de les reclamacions dels veïns era que no volien que estigués allà. Era un carrer petit, estret, allà no volien que es concentrés gent musulmana... Potser si la mesquita s’hagués reclamat a un altre lloc no hi hagués hagut problema.
Els mitjans premianencs donen una cobertura informativa gairebé nul·la a la comunitat islàmica, la comunitat religiosa més activa i amb més adeptes de la zona. Una cobertura més amplia seria una via factibles cap a una millor convivència?
Rosa: - També s’ha de mirar quan surten aquestes notícies. Necessitem una cobertura més amplia però no només per parlar del Ramadà. Jo crec que hi ha mitjans aquí a Catalunya com TV3 o Betevé que també estan apostant per la normalització de les minories. Per exemple, a Betevé hi ha un programa on les entrevistes les fa una noia musulmana amb hijab. Ella és sempre la entrevistadora. D’aquesta manera es pot sortir del rebuig que encara hi ha. Perquè moltes vegades es reclama la visibilitat de la població musulmana només quan hem de parlar de terrorisme o de temes folklòrics, però també es necessari comptar amb ells quan tractem altres temes.
Certs mitjans de caràcter generalista van publicar articles on culpabilitzaven les institucions islàmiques pels incidents a Premià de Mar i justificaven el comportament dels manifestants afins a Plataforma per Catalunya. Com afecta això a la convivència entre les dues parts?
Víctor: - Des dels mitjans de comunicació tradicionalment hi ha hagut la tendència de culpabilitzar sempre els actors musulmans. Quan en realitat estan en el seu ple dret, reconegut per la Constitució Espanyola. El dret d’obertura d’un centre de culte.
I després hi ha un altre discurs mediàtic, no tan marcat a la dreta, en que s’identificaven de manera independent la figura dels “veïns” i la figura dels “musulmans”. Com si hi hagués dues categories de veïns, els de primera i els de segona. Aquest discurs s’ha alleujat amb el temps. Però en el moment dels incidents a Premià de Mar, aquest discurs reforçava la idea de que els musulmans no eren veïns com els d’aquí.
La convivència ISLAM-SOCIETAT ESPANYOLA ha experimentat certa millora i normalització des de l’any 2002 fins avui. Perilla aquesta situació amb l’actual auge de l’extrema dreta?
Víctor: - L’extrema dreta s’alimenta de conflictes com el de Premià al 2002. Els incidents de Premià són clau per entendre la creació i creixement de Plataforma per Catalunya. El cas de Vox serà diferent, no només perquè aquest és un partit d’àmbit estatal sinó perquè compta amb una presència mediàtica brutal.
Rosa: - Això no significa que els veïns que protesten siguin formalment d’extrema dreta, però l’extrema dreta els recolza i ells poden acabar recolzant l’extrema dreta. La gent que ja s’oposa a la creació d’una Mezquita encara té més legitimitat quan l’extrema dreta fa els seus discursos xenòfobs. En altres contextos potser la gent apostaria pel discurs políticament correcte però amb una forta referència a la dreta és molt més fàcil fer servir un discurs extremista. Si hi ha titulars de premsa que inciten a la islamofòbia és molt fàcil que el discurs d’una persona contraria a la instal·lació de la mesquita sigui legitimat.
Com podem actuar per frenar les provocacions dels extremistes que volen trencar la convivència? Tant extremistes islamistes radicals com la ultradreta.
Víctor: - Vivint i convivint junts. S’ha de vetllar per que hi hagi un teixit associatiu fort on tinguin cabuda tot tipus de col·lectius, que hi hagi cohesió entre grups islàmics i grups autòctons. I atacant i condemnant el racisme, que és un problema estructural.
Rosa: - Hem d’evitar discursos extrems. Hem d’evitar el “nosotros” i el “ellos”. I hem de reconèixer que una Mezquita pot ser part d’una ciutat sense que creï un conflicte, com ho és una església. I és molt important conscienciar la població ja des de l’escola.