47 anys sense Jimi Hendrix.
El millor guitarrista de rock i, probablement de tots els temps. Un artista que en tan sols 4 anys de carrera professional va revolucionar l’escena musical mundial, influenciant a tot el posterior material que va arribar al món del rock.
Nascut a Seattle l’any 42, va passar una dura infancia, juntament amb la seva familia, de la que es va poder emmancipar als 15 anys, quan va emprendre una aventura musical arreu els EUA, el seu destí va ser Nova York.
La llegenda diu que un cop el vàren contractar per fer tres nits d’actuacions en un pub de Brooklyn, la segona nit va tenir una espectadora de luxe: Linda Keith, la dona que va conquerir el cor de Keith Richards i molts altres artistes, es trobava en aquell pub, enlluernada per l’estelar actuació d’un complet desconegut, un noi jove que tocava la guitarra com ningú ho havia fet abans.
Linda Keith va veure una portta oberta i, d’entre els molts homes que la desitjaven, va trucar a Chas Chandler, baixista de The Animals. Un home que dominava, amés del sector musical, també el sector discogràfic, ja havia aconseguit ser el mànager de la banda Cream.
Chandler, com tots qui van veure tocar a Jimi Hendrix, es va quedar bocabadat i va decidir oferir-li un contracte a Hendrix per triunfar a l’altra banda de l’atlàntic. El contracte incloía una actuació amb Cream, el grup que liderava Eric Clapton.
I aquí comença la gesta de L’Home que va matar a Déu.
Jimi va viatjar a Londres amb Chandler, amb la intenció de gravar el seu primer disc en solitari, on tocaria peces com Hey Joe, When the Wind Cries Mary o Purple Haze, tres dels seus grans èxits.
Corria l’any 67 a la ciutat de Londres, i Eric Clapton era considerat un autèntic Déu.
La gent estava boja amb ell, la bojeria era tal que podies trobar murals pintats a les parets amb la cara de Clapton o les famoses pintades amb graffiti a les parets on hi deia “CLAPTON IS GOD”.
La figura d’ERIC CLAPTON no es pot equiparar ni tan sols a les que hi ha avui dia, com és el cas de Justin Biebber o One Direction.
La de Clapton les superava en tots els aspectes.
Al arribar a Londres, Hendrix va impresionar amb les innumerables mostres d’admiració cap a Clapton. Va arribar el dia de tocar juntament amb la millor banda de Rock Psicodèlic: Cream, Jimi estava preparat.
Va sortir a l’escenari, va fer el que ell sabia, tocar la guitarra. En mitja hora tenia el públic rendit als seus peus, un nou Déu havia nascut, Clapton descriu aquell moment com una de les experiencies més fortes de la seva vida, se li va apareixer Déu per tocar la guitarra amb ell. Els membres de la banda van passar a ser quatre espectadors més.
Així va ser com un home va matar a Déu.
Aitor Fernàndez.
[Secció WeWillRàdio radiopremiàdemar]